Entre d’altres, ens trobem amb els següents:

Poders generals. En ells, l’atorgant atribueix a una o diverses persones de la seva confiança, la facultat d’executar, en nom i representació, una sèrie d’actes, contractes i negocis jurídics de la més variada naturalesa. El contingut depèn, en tot cas, de la voluntat de l’atorgant.

Una de les modalitats d’aquests poders és el preventiu, el qual es caracteritza per desplegar-ne els efectes fins i tot en el cas que l’atorgant perdi la capacitat; o, precisament, només per al cas de no tenir prou capacitat. El seu gran avantatge és que evita el tràmit judicial de designació de curador o de la institució de guarda que hi pugui correspondre.

Poders especials. En aquests, el compareixent en concedeix un de diverses facultats relatives a concrets actes, contractes, o negocis jurídics.

Poders per a plets. L’atorgant concedeix les facultats típiques que s’exigeixen als jutjats i tribunals (també altres òrgans de l’administració) per a la intervenció d’advocats i procuradors.

Document de voluntats anticipada. A través d’aquest, l’atorgant proporciona una sèrie d’orientacions i instruccions per trobar-se en situació que no permeti expressar la seva voluntat respecte a les decisions mèdiques i sanitàries que s’han d’adoptar sobre la seva salut.

Matrimonis. El notari és competent per formalitzar l’expedient previ de capacitat matrimonial (sent assignat el notari concret pel Col·legi Notarial); així com per a la celebració de matrimonis (en aquest cas, el notari és de lliure elecció per part dels contraents).

Capitulacions matrimonials. En elles, els cònjuges, o els futurs cònjuges, acorden quin serà el règim econòmic a què estarà subjecte el seu matrimoni (separació de béns, societat de guanys, participació en guanys…).

Divorcis. El notari pot autoritzar el divorci entre dues persones, sempre que no tinguin fills comuns que siguen menors d’edat o amb la capacitat modificada. És indispensable la concurrència d’un advocat.

Designació de tutor o curador. En aquest document, l’atorgant nomena, per al cas de la seva pròpia incapacitat, la persona o les persones que desitja que siguin els seus tutors o curadors. També pot designar aquests mateixos càrrecs respecte dels fills menors d’edat que estiguin subjectes a la seva potestat parental, per al cas que no puguin exercir-la.

Unions estables de parella. Aquest document formalitza l’enllaç entre dues persones, majors o emancipades, que mantenen una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal. El mateix notari remet el document al registre de parelles estables de Catalunya.

Jures o promeses de nacionalitat. En aquestes, l’atorgant, a qui ha estat concedida la nacionalitat espanyola, emet la seva declaració solemne de jura o promesa de fidelitat a sa Majestat el Rei d’Espanya i obediència a la Constitució espanyola i a les altres lleis.

Escriptures o actes de reagrupació, invitació o responsabilitat econòmica. A través d’aquestes, la persona compareixent declara la seva voluntat de reagrupar o convidar determinades persones (en general, de la seva família), d’acord amb el que estableixen les lleis i els reglaments administratius. L’atorgant assumeix la responsabilitat de sufragar totes les despeses, sigui quina sigui la naturalesa d’aquestes, que la persona la reagrupació de la qual o viatge a Espanya es pretén, pugui causar al nostre país.

Autoritzacions de viatge. A través d’aquestes, els pares, com a titulars de la pàtria potestat (potestat parental), autoritzen que el seu fill menor pugui fer un viatge internacional.